dimarts, 25 de març del 2014

Trobada de les escoles d'escacs de la Ràpita i d'Amposta

L'Escola d'Escacs Amposta i l'Escola d'Escacs de la Ràpita hem acordat una trobada entre els nostres alumnes.

Cartell de la trobada

El proper mes d'abril els amics de la Ràpita s'aproparien a Amposta i a final de curs, els tornarem la visita. És un desplaçament proper i s'emmarca dintre de la bona relació entre ambdós entitats que hem tingut des de sempre.

La trobada seria el dissabte 12 d'abril, per la tarda, a les 16:30, i jugaríem al Ball de la Lira Ampostina. El dia per anar a la Ràpita ja es concretaria més endavant.

Jugarien una o dues partides, i s'intentarà que cada xiquet/a quedi aparellat amb un xiquet/a de la seva edat i nivell.


dijous, 13 de febrer del 2014

Aperturas: la importancia del centro

Toda partida de ajedrez supone un constante pacto entre la adquisición de pequeñas ventajas y los problemas que pueden derivar de realizar un movimiento u otro. La cuestión es que no seremos capaces de elegir un buen comienzo, una buena apertura, sin tener claro el concepto de centro, ya que todo desarrollo de piezas armonioso demanda la ocupación del centro.

Pequeño centro y gran centro en ajedrez

Pequeño y gran centro

En el anterior diagrama podéis distinguir lo que se conoce por pequeño centro(casillas azules) y gran centro (casillas verdes). 

Todo jugador de ajedrez debe tener claro que el centro es la parte del tablero desde la que se montan los ataques, ya sea sobre el propio eje central del tablero, o sobre uno de los flancos. Para que las pequeñas ventajas que vamos acumulando durante la partida tengan su fruto, el centro debe estar ocupado o, cuando menos, bajo perfecto control. 


El centro en la historia del ajedrez 

La importancia del dominio de las casillas centrales surgió muy pronto entre los teóricos del juego. Así nos encontramos con que ya en el siglo XIV Lucena introdujo en sus tratados el concepto de centro.

No obstante, fueron Philidor (con su gran vehemencia por los peones que para el eran “el alma del juego”) y La Bourdonnais quienes más hincapié hicieron en destacar la importancia del centro y sobre todo de tenerlo bajo control.

Conviene destacar que el análisis y teoría de las aperturas en el siglo XIX era todavía escaso y muy limitado, siendo el comienzo 1. e4 e5 el más conocido y popular. Lo cierto era que en la apertura solo se daba importancia al dominio y control del centro.


Sin ir más lejos, una de las aperturas más apreciadas en aquella época era el gambito de rey, una apertura cuyo plan principal es “echar” del centro al peón de e5 a través del sacrificio del peón en f4. De esta manera el peón “d” del blanco puede encaminarse hacia d4 sin la oposición del peón de e5 y las blancas acaban con dos peones en el centro. 

Gambito de rey: 1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 d6 4.d4
Gambito de rey 

En el diagrama anterior podéis ver una posición típica que se suele alcanzar durante un gambito de rey.  


Gambitos y dominio del centro 

La ganancia de tiempos durante la apertura puede derivar en pequeñas ventajas, en muchas ocasiones esa pequeña ventaja se traduce en la posibilidad de ocupar una casilla central. Para ello muchas aperturas recurren al gambito de un peón.

Los gambitos son aperturas en las que se sacrifica voluntariamente un peón, a cambio generalmente de ganar espacio o tiempos. Los resultados se suelen ver después de unos pocos movimientos, aunque algunos gambitos requieren de un mayor número de jugadas para que finalmente se vea claramente el beneficio del sacrificio.

Por otro lado, ningún jugador está obligado a aceptar un gambito -es decir, a capturar el peón- cuando su contrario se lo plantea. El gran Steinitz era de la teoría que la mejor réplica a cualquier gambito era su aceptación. Por el contrario Lasker era de la opinión opuesta.

Los gambitos pueden ser a su vez refutados o contestados con un contragambito, donde la oferta de un peón por parte del contrario se convierte en un sacrificio de peón por parte su oponente. Uno de los contragambitos más conocidos es el contragambito Falkbeer cuya posición principal podéis ver en el siguiente diagrama. 

contragambito Falkbeer


Ocupación del centro en las aperturas

La ocupación del centro constituye la base de cualquier apertura. Los principiantes, poco conocedores de la teoría de las aperturas de ajedrez, deben basarse en este principio a la hora de ejecutar sus primeras jugadas.

Posteriormente, la propia experiencia y un entendimiento más hondo de la estrategia en el inicio de la partida, permiten al jugador de ajedrez un poco más experimentado apreciar los numerosos matices que las aperturas encierran.

Hay muchos conceptos que se podrían mencionar sobre el dominio del centro durante las aperturas, con este artículo solo se pretende iniciar a los principiantes en dicho concepto y que estos tengan muy claro que si quieren salir bien parados de la apertura, deben enfocar sus jugadas a controlar y dominar el centro. 


Grandes principios al jugar las aperturas


Por lo general, a la hora de realizar las primeras jugadas de una partida de ajedrez se deben tener en cuenta los siguientes principios generales:

  • Desarrollar piezas y peones de manera que apunten al centro del tablero.
  • No mover la dama con demasiada antelación ya que puede ser atacada por el contrario obligándonos a moverla de forma reiterada perdiendo valiosos tiempos.
  • Desrrollar antes los caballos que los alfiles.
  • No mover las piezas sin que dicho movimiento tenga algún objetivo, evitando mover reiteradamente la misma pieza.
  • No cambiar un peón central por uno situado en el flanco.
  • Enforcar los peones hacia el centro, evitando que se queden atrasados o doblados.
  • Enrocarse en cuanto sea posible.
  • Hacer que las torres entren en contacto (es decir, que se defiendan una a otra).
  • Evitar en la medida de lo posible las clavadas.

Obviamente esta lista no es completa, ni tampoco todos los puntos indicados deben tomarse como dogma de fe ya que, dependiendo del desarrollo de la partida, habrá algunos de ellos que no podamos cumplir. De cualquier forma, si el jugador novato sigue estos principios básicos, evitará en un noventa por ciento caer en las celadas y trampas que le puedan tender jugadores más expertos durante el desarrollo de la apertura.

dilluns, 27 de gener del 2014

Obertura Escocesa - I

La Obertura Escocesa (ECO C44 i C45) les blanques pretenen trencar ràpidament el centre amb el moviment de peó d4, a la vegada que s'intenta llançar un atac al flanc de rei.


Uns moviments genèrics d'aquesta obertura serien:
Games
[Event "Obertura Escocesa"] [Site "-"] [Date "-"] [Round "-"] [White "Blanques"] [Black "Negres"] [Result "0-1"] [WhiteElo "-"] [BlackElo "-"] [PlyCount "-"] [EventDate "-"] [TimeControl "-"] 1. e4 e5 2. Nf3 Nc6 3. d4 exd4 4. Nxd4 Bc5 5. Be3 Qf6 6. c3 Nge7 7. Bc4 Ne5 8.Be2 Qg6 9. O-O d6 10. f3 O-O 11. Nd2 *

I una partida entre grans mestres que van completar el desenvolupament però van pactar taules sense iniciar hostilitats:
Games
[Event "Wch Candidates final"] [Site "Elista"] [Date "2007.05.07"] [Round "2.2"] [White "Rublevsky, Sergei"] [Black "Grischuk, Alexander"] [Result "1/2-1/2"] [ECO "C45"] [WhiteElo "2680"] [BlackElo "2717"] [PlyCount "36"] [EventDate "2007.06.06"] [EventType "k.o."] [EventRounds "6"] [EventCountry "RUS"] [Source "ChessBase"] [SourceDate "2007.08.01"] 1. e4 e5 2. Nf3 Nc6 3. d4 exd4 4. Nxd4 Bc5 5. Be3 Qf6 6. c3 Nge7 7. Bc4 Ne5 8. Be2 Qg6 9. O-O d6 10. f3 O-O 11. Nd2 d5 12. Kh1 dxe4 13. Nxe4 Bb6 14. Re1 Bf5 15. Bf4 Bxe4 16. Bxe5 Nc6 17. Nxc6 Bxc6 18. Bd3 Qh5 1/2-1/2



dimecres, 8 de gener del 2014

Obertura Espanyola (Ruy López) - II

En l'anterior entrada sobre l'obertura Espanyola vaig recomanar la variant Morphy i, dintre d'aquesta, l'opció tancada (5.- ... Ae7); però és clar, els alumnes són inquiets i enlloc de decantar-se per aquesta opció recomanada pel mestre a la que veuen un peó sense defensor... el cacen al vol! És a dir, 5.- ... Cxe4, la variant Morphy oberta.



I a continuació us deixem un exemple de com podria prosseguir l'obertura (que recordo als alumnes, no us recomanem):

Games
[Event "Obertura Espanyola"] [Site "-"] [Date "-"] [Round "-"] [White "Blanques"] [Black "Negres"] [Result "-"] [WhiteElo "-"] [BlackElo "-"] [PlyCount "-"] [EventDate "-"] [TimeControl "-"] 1. e4 e5 2. Nf3 Nc6 3. Bb5 a6 4. Ba4 Nf6 5. O-O Nxe4 {(la idea de les negres és -en el moment oportú- jugar b5, entregar el peó de e5 i fer-se fort amb el cavall a e4)} 6. d4 (6. Re1 Nc5 7. Bxc6 dxc6 8. Nxe5 Be7 9. d4 Ne6 10. c3 O-O 11. Be3) 6... b5 7. Bb3 d5 8. dxe5 Be6 9. Nbd2 {(aquest moviment, que va popularitzar Karpov, és molest per a les negres)} (9. c3 Bc5 10. Nbd2 O-O 11. Bc2) 9... Nc5 (9... Bc5 {(les negres permeten el canvi de peces però només aspiren a igualtat)} 10. Nxe4 dxe4 11. Bxe6 Qxd1 12. Rxd1 fxe6 13. Ng5 O-O 14. Nxe4 Bb6 {(i les blanques poden proseguir amb b3 o Rf1)}) (9... Be7 {(sòlida però sense ambició)} 10. Nxe4 dxe4 11. Bxe6 fxe6 12. Ng5 Bxg5 13. Qh5+ g6 14. Qxg5 O-O 15. Qg4 Qd5 16. Re1 Rf5 17. Bh6 Nxe5 18. Qxe4 Rd8 19. Qe2 Qc6 20. Rad1 Rxd1 21. Rxd1 Nf7 22. Be3) 10. c3 d4 $5 11. Bxe6 Nxe6 12. cxd4 Ncxd4 *

dilluns, 6 de gener del 2014

Atac de minories - I

L'atac de minories es pot dur a terme quan en un dels dos flancs disposem amb menys peons que el nostre rival. En aquest cas llançarem els nostres peons contra els del rival (tot i que la lògica ens dicti justament el contrari, per a intercanviar-los. D'aquesta manera el que s'aconsegueix és trencar la posició i obrir forats que activin les nostres peces més passives. Es sol utilitzar en posicions tancades on existeix poca maniobrabilitat per a les peces, sobretot quan els peons centrals es bloquegen entre si i no és possible canviar-los.

Una estructura de peons en la que és factible dur a terme un atac de minories és l’estructura Carlsbad, que sol resultar en les obertures de la variant del Canvi del Gambit de Dama i també d’algunes variants de la Defensa Nimzoindia, entre d’altres.

Estructura de peons Carlsbad i atac de minories

Aquesta, com gairebé totes les maniobres en escacs, s'ha de dur a terme quan el nostre desenvolupament no sigui molt pitjor que del nostre rival. Si estem pitjor o inferiors que el nostre adversari pot resultar perillós i contraproduent. Té lògica: si hem sortit malament de l'obertura el més lògic és mirar de recol·locar les nostres peces tractant d'igualar la situació i no llançar-nos a l'aventura buscant atacar quant no podem fer-lo encara.

A continuació us mostrarem una partida comentada on es pot veure un exemple de l'atac de minories. És important fixar-se en la jugada 15.- b4, quan s'hi fa la següent reflexió:

Disposició de peces després de 15.- b4

Ara hi ha 4 possibilitats: 

(1)
Si les negres canvien el peó de d5 els queda aïllat; 

(2) Si les blanques canvien i les negres recapturen de peó c6 es queda retrasat en la columna 'c' semioberta; 

(3) Si les negres recapturen amb l'alfil d5 queda aïllat com en el primer cas;

(4) Si les negres juguen c5 les blanques canvien amb cxd5 i queda d5 aïllat en la columna semioberta i la casella d4 serà excel·lent per al cavall de f3


Games
[Event "Gambit de Dama"] [Site "-"] [Date "-"] [Round "-"] [White "Blanques (mestre)"] [Black "Negres (alumne)"] [Result "1-0"] [ECO "D36"] [WhiteElo "-"] [BlackElo "-"] [PlyCount "79"] [EventDate "-"] [TimeControl "-"] 1. d4 d5 2. c4 e6 3. cxd5 exd5 (3... Qxd5 4. Nc3 {guanyant un temps i permetent molt aviat un ràpid e4} Qd8 5. e4 c5 {intentant trencar el centre de les blanques però amb d5 o amb Cf3 les blanques tenen un joc excel.lent}) 4. Nc3 Nf6 5. Bg5 Be7 6. e3 {(i ara les blanques poden atacar les negres de dues maneres: 1. Pel flanc de rei enrocant llarg (atac de combinació), o bé 2. Un atac de minories pel flanc de dama (atac posicional))} O-O (6... h6 { possiblement és millor que enrocar curt, ja que no permet a les blanques escollir amb tantes variants} 7. Bh4 O-O 8. Qc2 c6 9. Bd3 Nbd7 10. Nf3 Re8 11. O-O {o bé 0-0-0 per fer l'atac al flanc de rei}) 7. Qc2 {(ocupant la columna semioberta i la diagonal b1-h7)} c6 {(moviment necessari per protegir d5)} 8. Bd3 {(les blanques amennacen guanyar un peó amb Axf6 i Axh7+ a continuació)} Nbd7 9. Nf3 Re8 10. O-O {(optant per l'atac de minories)} (10. O-O-O {optant per l'atac de combinació} Nf8 ({o bé} 10... h6 11. Bh4 Ne4 12. Bxe7 Qxe7 13. Bxe4 dxe4 14. Nd2 f5 15. g4) 11. h4 Be6 12. Rdg1 Rc8 13. Bxf6 Bxf6 14. g4) 10... h6 (10... Ne4 $2 {perd peó degut a} 11. Bxe4 Bxg5 12. Bxh7+) 11. Bf4 { (des de f4 l'alfil de caselles negres pot col.laborar en l'atac de minories)} ( 11. Bh4 Ne4 $1 12. Bxe4 Bxh4 {amb una posició raonable per a les negres}) 11... Nf8 12. h3 {(deixant la casella h2 per amagar el seu alfil de caselles negres)} Bd6 {(les negres fan bé de canviar l'alfil ja que treuen pressió al flanc de dama i poden començar a preparar un atac al flanc de rei blanc)} 13. Bxd6 Qxd6 {(i les negres han canviat el seu alfil dolent, ja que els seus peons avançats estan en casella negra)} 14. Rab1 {(preparant l'atac de minories!)} Bd7 ({Si} 14... a5 15. a3 {amb el mateix resultat}) 15. b4 {(primer moviment cap al peó de c6) [Ara hi ha 4 possibilitats: (1) Si les negres canvien el peó de d5 els queda aïllat; (2) Si les blanques canvien i les negres recapturen de peó c6 es queda retrassat en la columna 'c' semioberta; (3) Si les negres recapturen amb l'alfil d5 queda aïllat com en el primer cas; (4) Si les negres juguen c5 les blanques canvien amb cxd5 i queda d5 aïllat en la columna semioberta i la casella d4 serà excel.lent per al cavall de f3]} Qe7 $2 ({Molt millor era} 15... Rac8 {amenaçant per raig X a la dama blanca} 16. b5 $2 {i l'atac de minories falla per} cxb5 17. Bxb5 Ne4) 16. b5 {(l'objectiu de l'atac de minories es debilitar la formació de peons de les negres en el seu flanc de dama, on tenen majoria)} Ne4 17. Ne5 Nxc3 18. Qxc3 Rec8 19. bxc6 Bxc6 (19... bxc6 20. Rb7 $1) 20. Nxc6 bxc6 {(i per fi les blanques tenen la posició que buscaven! on el peó c6 està enraderit)} 21. Rfc1 {(començant a ficar pressió a la columna c)} Qe6 $2 {(deixen desprotegida la 7a fila)} 22. Qc2 Qd6 23. Rb7 $1 Ne6 24. Bf5 g5 25. Bg4 Kg7 26. g3 Kg8 {(única jugada possible)} 27. Qf5 Nd8 ( 27... Rc7 28. Rxc7 Nxc7 29. Qd7 {i les negres perden c6}) 28. Rd7 Qe6 29. Qf3 Qe4 30. Qf6 Qg6 31. Qxg6+ fxg6 32. Rxd5 cxd5 33. Bxc8 Rb8 34. Rc7 a5 35. Rc5 a4 36. Bd7 Rb2 37. Bxa4 Rxa2 38. Bb3 Ra1+ 39. Kg2 Kf8 40. Bxd5 1-0

diumenge, 5 de gener del 2014

Gambit de Dama - I

El Gambit de Dama (ECO D06-D69) és un dels principals sistemes per a jugar una obertures tancades. Jugat des dels primers temps dels escacs modern encara es pot veure habitualment en la pràctica magistral, campionats del món inclosos.

Un gambit en escacs consisteix en l'oferiment de material (normalment un peó) a canvi d'avantatge en el desenvolupament de material. Alguns exemples són el Gambit de rei, el Gambit Benko, el Gambit Danés, el Gambit de Budapest, etc.

El Gambit de Dama es produeix amb els moviments:

1. d4 d5 2. c4

Amb c4 les blanques ofereixen un peó del flanc per treure un peó del centre de les negres. No obstant això, estrictament parlant no se'l considera un gambit com a tal perquè les blanques poden recuperar fàcilment la igualtat numèrica de peons en cas que les negres el capturin. És més, si el negre es capfica en conservar el peó de més sol caure en posicions perdedores o inferiors.

En aquesta ocasió estudiarem la Defensa Ortodoxa, una variant clàssica en la que no s'accepta el peó que ofereixen les blanques després de fer c4:

1. d4 d5 2. c4 e6 3. Cc3 Cf6 4. Ag5 Ae7


A continuació us deixo una partida comentada amb aquesta variant de l'obertura:

Games
[Event "Gambit de Dama"] [Site "-"] [Date "-"] [Round "-"] [White "Blanques"] [Black "Negres"] [Result "-"] [WhiteElo "-"] [BlackElo "-"] [PlyCount "-"] [EventDate "-"] [TimeControl "-"] 1. d4 d5 2. c4 e6 (2... Nf6 $2 3. cxd5 Nxd5 4. Nf3 {(seguit de e4 aconseguint ple domini del centre)}) 3. Nc3 Nf6 4. Bg5 Be7 (4... Bb4 { (variant Manhattan)} 5. e3 Nbd7 6. cxd5 exd5 7. Bd3 {(seguit més tard de Cge2). Aquesta variant es considera menys sòlida que l'ortodoxa perquè l'alfil negre de b4 queda molt inactiu si les blanques defensen bé el seu cavall de c3}) (4... Bd6 $2 5. cxd5 exd5 6. Bxf6 (6. Nxd5 $4 Nxd5 7. Bxd8 Bb4+ 8. Qd2 Bxd2+ 9. Kxd2 Kxd8 {(i les negres hauran guanyat una peça)}) 6... Qxf6 7. Nxd5 {(guanyant un peó)}) 5. e3 Nbd7 6. Nf3 O-O 7. Rc1 c6 8. Bd3 dxc4 {(amb aquesta jugada les negres aconsegueixen: 1. Fer perdre un temps a les blanques, 2. Desocupar el seu quadre d5 i 3. És el principi d'una sèrie de moviments per alliberar la seva posició)} 9. Bxc4 Nd5 10. Bxe7 Qxe7 11. O-O (11. e4 Nxc3 12. Rxc3 e5 13. d5 cxd5 14. exd5 Nb6 15. Bb3 Bg4 {(i el peó blanc de "d5" està passat però aïllat a la vegada)}) 11... Nxc3 12. Rxc3 c5 ({És millor} 12... e5 {perquè és el moviment d'alliberament de les negres} 13. dxe5 Nxe5 14. Nxe5 Qxe5 15. f4 Qf6 16. f5) (12... e5 13. Qc2 e4) (12... e5 13. Qb1 e4 14. Nd2 Nf6 15. b4) 13. Qc2 cxd4 14. exd4 Nf6 {(per a protegir h7)} 15. Bd3 b6 (15... h6 {(evita el salt Cg5)} 16. Rc7 Qd6 17. Ne5 Nd5 (17... Qxd4 18. Nxf7 Rxf7 19. Rxc8+) 18. Bh7+ Kh8 19. Nxf7+) (15... g6 16. Rc7 Qd6 17. Ne5 Nd5 18. Be4) 16. Rc7 Qd6 17. Ng5 h6 ( 17... g6 18. Nxf7 Rxf7 (18... Qxd4 $2 19. Bxg6) 19. Rxc8+) 18. Nh7 ({Més senzilla:} 18. Nxf7 Rxf7 19. Rxc8+) 18... Nxh7 19. Bxh7+ Kh8 20. Be4 Rb8 21. Rxa7 Qxd4 22. Rd1 Qe5 23. Rxf7 Ba6 24. Rdd7 Rxf7 25. Rxf7 Kg8 26. Rc7 Rd8 27. h3 Rd4 28. Bh7+ Kh8 29. Ra7 Bc8 30. Ra8 Rd8 31. Bg6 Qc5 32. Qxc5 bxc5 33. a4 Kg8 34. a5 Kf8 35. a6 Ke7 36. Rxc8 Rxc8 37. Be4 Rc7 38. Bb7 1-0

dimarts, 17 de desembre del 2013

Campionat per equips sub-12 Terres de l'Ebre - 2013

El diumenge 15 de desembre pel matí es va disputar la segona jornada del campionat d'escacs per equips sub-12 de les Terres de l'Ebre.

En aquesta ocasió la seu va ser a Amposta, concretament al ball de la Lira Ampostina, on gran espai i amb molta tranquil·litat molt idoni per a la pràctica dels escacs.


Vista general de la sala de joc

Primer, a les 9:00, es va disputar el matx de la 3a ronda pendent, que va enfrontar l'Amposta amb el Masdenverge. A continuació, a les 10:30 van jugar la Ràpita contra l'Alcanar i l'Amposta contra el Peó 8 de Roquetes. I finalment, a les 12:00, van jugar Masdenverge contra Alcanar i Peó 8 contra la Ràpita.

La classificació final va ser la següent:

1r. Masdenverge ....... 4 victòries (4 punts)

2n. Peó 8 ................ 2 victòries i 1 empat (2,5 punts)

3r. Alcanar .............. 2 victòries (2 punts)

4t. Amposta ............. 2 empats (1 punt)

5é. La Ràpita ............ 1 empat (0,5 punts)


Equip sub-12 del Club Escacs Amposta

És molt important destacar que l'Amposta, compost per jugadors novells, s'ha enfrontat amb equips amb jugadors federats i experiència tot i la joventud. En l'enfrontament amb el Masdenverge, l'equip més fort com es pot veure en la classificació final, els joves jugadors ampostins van lluitar fins al darrer moment i cal destacar dos darrers taulers que van allargar la partida amb molt mèrit plantant cara fins al darrer moviment.


Masdenverge - Amposta

Amposta - Peó 8 (Roquetes)

L'equip ampostí va estar defensat per:


[1] Albert Jovaní

[2] Roger Limbos

[3] Luifer Quiroz

[4] Gerard Mèlich

En finalitzar el campionat es van repartir les copes per als equips participants, es va entregar un petit detall a tots els participants i tots plegats van gaudir d'un piscolabis com a cloenda de la jornada.

Cal agrair al Sr. Ramon Cruelles, del Club Escacs la Ràpita, l'organització del torneig ja que va ser qui va tenir la iniciativa i va reunir a tots els presidents dels clubs ebrencs per tal de tirar endavant aquest campionat sub-12. Ara només resta animar al Club Escacs Masdenverge en la futura final a 8 a nivell de Catalunya. Molta sort!